Avui he vist que l'havien penjat a enfocant i he pensat que jo havia de posar-ho al meu bloc, per molt que m'avergonyeixi.
És un textet que vaig fer pel bloc de la Confavc, i que no diu res que estimuli a pensar més enllà, l'únic que té de bo és que em va servir per establir vincles amb la gent del meu barri que suposadament està preocupada per la "inseguretat".
On és l'enemic? O la necessitat de l'autocrítica al món veïnal
En els últims anys han sorgit espontàniament plataformes veïnals que reivindiquen “millores” pels nostres barris o denuncien degradació, problemes de convivència i “inseguretat” al marge de les associacions de veïns. Això ens ha obert la porta a moltes associacions a fer una reflexió autocrítica necessària en temps de crisi i d'escassa mobilització. Com a moviment veïnal tenim actualment una mancança greu a l'hora d'interpel·lar a molts veïns amb el nostre discurs i formes de fer, ja que aquest senten les nostres propostes alienes a la seva quotidianitat, encara que siguin pertinents.
Una de les tasques crucials d'una associació de veïns és construir una visió global de barri més justa i incloent a través del coneixement del territori concret en què actuem, amb una composició social cada cop més heterogènia i paradoxal. Aquesta tasca porta implícita la necessitat de transmetre eixa visió de barri i emmarcar-la en un context de ciutat -neoliberal-, en el qual un projecte de barri fet des d'abaix entrarà en conflicte amb l'administració i els poders econòmics.
Sense entrar a analitzar si les associacions de veïns hem assolit la tasca, el que resulta innegable és que manegem un concepte de veí obsolet i poc acurat a les nostres realitats properes, així com que tenim serioses dificultats per trobar vies de comunicació de les nostres tasques, així doncs -quan existeix- la transmissió d'un projecte global de barri fracassa habitualment. Per tant, no podem deixar de valorar positivament el sorgiment d'aquestes noves plataformes, i apropar-nos per veure de quina manera ens podem contaminar els uns als altres.
La autoorganització de veïns en plataformes, grups... pot ajudar a restaurar un teixit social cada cop més erosionat per les condicions de vida, i en el cas dels barris del centre, la pressió turística. No obstant això, “la intenció no és el que conta” i per això quan un grup que s'erigeix com a un interlocutor en un barri vol intervenir en un territori concret és necessari conèixer tant les conseqüències que pot arribar a tenir la intervenció, com els motius que han portat a eixa situació determinada. Per intervenir en una situació de conflicte cal saber qui és l'enemic. I l'enemic no pot ser aquell que no ha decidit estar on està. Diferents exemples de plataformes veïnals sorgides recentment reprodueixen un discurs genèric contra l'administració, però focalitzen les seves crítiques en la brutícia, aquells que generen inseguretat a peu de carrer (des de “rateros de poca monta” fins a turistes), o inclús els sense-sostre (per la imatge que generen). Si identifiquem com enemic al que no ha decidit (com a figura, la decisió particular és un altra cosa) exercir el seu paper, estem apuntant malament.
Per una banda, és necessari reconèixer els responsables de la degradació del barri, és a dir, aquells que tenen la capacitat de decisió: la administració pública i per davant seu (o darrere seu) els poders econòmics. Per l'altra banda, es tracta de buscar i crear formes d'acció que continguin projectes a llarg termini. Si hem constatat la manca de voluntat per part de l'administració de construir un barri a mesura de tots fent servir com a rasadora les persones amb menys recursos, resulta obvi que la contrapartida no pot ser reforçar a l'administració en el seu paper de “papà-estat” i potenciar que intervingui amb solucions parcials que s'han demostrat ineficaces a llarg termini. Sinó que s'ha d'anar més enllà de la denúncia genèrica i mal·leable i (re)construir una realitat social en què els problemes de convivència siguin gestionats per la comunitat i no sancionats per l'administració. Tornar a una visió i una creació de barri incloent amb què tots tornem a posar a sobra la taula que els barris els construïm entre totes. I aquí les associacions de veïns hauríem de tenir molt a aportar.
