3/05/2011

La meva identitat quàntica

Els indepes diuen que sóc espanyolista
els insurres que sóc estatalista
les feministes que sóc una traidora de gènere
els heteronormatius que sóc un pendon raro
els queers que estic massa a prop de la heteronormativitat 
els socialdemócrates pensen que sóc una punki ben formada
els socialistes que estan al poder m'acusen d'antisistema violenta i radical
els troskistes diuen que sóc una postmoderna
els modernikis que sóc massa activista política (despectiu)
els homes amb que em relaciono em tracten com una dona empoderada
els anarkos em diuen reformista
els activistes 2.0 em veuen massa analògica
la gent 1.0 creu que sóc geek (tot i que no saben el que és)
la meva família fatxa pensa que sóc pan-catalanista nacionalista d'esquerres (rotja)
els reformistes que sóc una radical ingenuament massa pendent del treball de base (o local)
la meva família pensa que sóc comunista
els comunistes pensarien que m'agrada massa allò de l'autonomia
els que s'autodefineixen com hereus de l'autonomia diuen que faig una política pròpia dels anys 60
els nihilistes han deixat de creure en mi, i en tot, perquè no han cregut mai en res
la part ultra-catòlica de la meva família pensa que sóc una proabortista perillosa i desviada
(pot ser són els que més encerten)
els portuaris em veuen només com a dona
i la meva àvia m'acusava amb preocupació de mari-matxo
els que venen del tercer sector m'acusen de voler donar-li tot el poder a l'assemblea
i els fans de "cuidar i cuidar-se" en les assemblees em mirem com si fos estalinista (però no m'ho diuen, perquè ens hem de cuidar)
els intel·lectuals em miren amb tendressa i em tracten com ignorant
els neoliberals em tracten d'antiglobi com a categoria única
les meves compis d'assemblea em diuen "cabeza pensante"
i al meu barri la gent normal em diu "nena", "xoxete" i "la okupa" (a voltes també em diuen pel meu nom, però poques)
La majòria de gent no té ni idea de que existeixo, llavors per ells no sóc (res). 


Suposo que tot això ha fet que no recordi quan vaig tenir la meva última crisi d'identitat (si és que n'he tingut alguna).

Crec que crec que això de l'identitat no es pot definir.

|- (llavors)

Buscar una identitat política en el segle XXI només es pot fer des de la física quàntica.




és que no havia dit res dels animalistes, i no em puc traure del cap aquesta cançó...



2 comentarios:

Manuel Simarro dijo...

Entonces yo soy anarkotroskista

gleichgueltig dijo...

realitat paradoxal :-]
http://orxata.bandcamp.com/track/suavitat-universal

 
Creative Commons License
obra de schokolade-n està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a schokolade-n.blogspot.com